Fa molts anys, fins i tot segles, hauria estat difícil trobar diferències entre jardineria i paisatgisme. I és que, sabies que aquesta última disciplina realment té els seus orígens en el disseny de jardins? No obstant això, l’arquitectura del paisatge s’ha anat sofisticant amb el pas dels segles, paral·lelament amb el desenvolupament urbà, cobrint les noves necessitats de cada territori, de cada ciutat o assentament humà.
Com bé diu la paraula, paisatgisme fa referència al paisatge, al territori i a la terra. No obstant això, a continuació, veurem quin tipus de funcions exerceix un arquitecte de paisatge i un dissenyador de jardins a l’hora d’abordar-la.
Dissenyador de jardins vs. Arquitecte paisatgista
Per a moltes persones és fàcil confondre el treball que fa un paisatgista i el d’un dissenyador de jardins. Perquè és cert que totes dues professions presenten moltes similituds. La veritat és que, encara que tots dos intervenen en el disseny de jardins, hi ha moltes diferències a l’hora de contractar a l’un o l’altre per fer un treball. Per a poder entrar en matèria i poder entendre millor les diferències entre el que defineix el paisatgisme i la jardineria, començarem responent a dos preguntes:
Què fa un arquitecte de paisatge?
Segons la Federació Internacional d’Arquitectes Paisatgistes (IFLA), els arquitectes de paisatge “planifiquen, dissenyen i gestionen entorns naturals i construïts, aplicant principis científics i estètics per a abordar la sostenibilitat ecològica, la qualitat i la salut dels paisatges, la memòria col·lectiva, el patrimoni i la cultura, i la justícia territorial.”
Per tant, el paisatgista ha de ser capaç no sols de “llegir” el paisatge, sinó també de mirar pel bé comú i treballar a diferents escales, en l’àmbit regional i en l’àmbit nacional. També ha de ser capaç de treballar en el disseny de grans territoris agrícoles o d’abastar espais de l’entorn urbà, al final, són molts els sistemes interrelacionats amb el paisatge (infraestructures, ecologia, salut, aspectes polítics, transport urbà, per esmentar només alguns).
I un dissenyador de jardins?
Un dissenyador de jardins és la persona que ens pot ajudar a tenir el jardí dels nostres somnis, tant si el volem fer amb les nostres pròpies mans (mitjançant assessoria o suport de mà d’obra), com si decidim que s’encarregui de tot el procés, des de la planificació o esbós fins a l’execució de l’obra.
Podem definir al dissenyador de jardins com algú que dissenya, embelleix i cuida d’una parcel·la. A més, ha de ser capaç d’entendre la visió del propietari (individual o col·lectiu, públic o privat) per a ajudar-lo a transformar el seu espai en aquest lloc somiat. És el professional que ens ajudarà a prendre decisions sobre quines espècies de plantes triar, on col·locar cadascuna d’elles per al seu correcte desenvolupament, ens aconsellarà sobre sistemes de reg i preparació del sòl, i el més important, ens ajudarà amb labors de manteniment, perquè el nostre jardí continuï mantenint el caràcter únic amb el qual va ser creat.
Planificar un jardí
Fins i tot els jardins petits, requereixen una planificació prèvia. Per a poder dur a terme un projecte de jardineria, tant un paisatgista com un dissenyador de jardins requereixen fer un procés de planificació. Això no vol dir que aquest procés sigui igual per a tots dos.
A l’hora de dissenyar un jardí, si partim des de zero, el més recomanable és fer-ho de la mà d’un professional. Podem contractar un dissenyador de jardins perquè desenvolupi el projecte íntegrament. O si el nostre pressupost és més limitat, podem contractar només alguns serveis com assessoria durant el procés o realització de les tasques més complexes relacionades amb l’obra. Per exemple: el moviment de terres, instal·lació de drenatges, preparació de sòl, etc.
Però, quin és el procés que necessita seguir un dissenyador de jardins? Tant si som nosaltres els que estem a càrrec del projecte com si decidim contractar els serveis d’un professional, haurem de tenir en compte una sèrie de passos per a aconseguir el millor resultat.
Tot bon disseny ha de recollir els requisits inicials del client (necessitats i usos, accessibilitat, pressupost, temps i qualitats) així com un estudi detallat de l’emplaçament (aixecament topogràfic amb dimensions i àrees, orientació i climatologia, ecosistemes i espècies del lloc). Després d’aquesta fase inicial, haurem d’anar desenvolupant el projecte per a l’elaboració d’una documentació final (generalment formada per plans tècnics i fulls de càlcul per a les instal·lacions, pressupostos i cronograma, paleta vegetal, fitxes tècniques, etc.) que ens faciliti posar-nos a la feina. Entrem de ple en la fase d’execució en la qual, si portem un bon control, podrem veure realitzat el nostre jardí “somiat”.
Dues professions que es complementen
Fins aquí hem pogut fer una aproximació a dos treballs que, encara que diferents, poden complementar-se.
És clar que l’arquitectura de paisatge continuarà evolucionant amb el pas de les dècades. I també, que s’anirà ajustant a les necessitats de cada país, de cada ciutat i els ecosistemes que ens envolten.
I segurament, el disseny de jardins (privats o no) que coexisteixin dins d’aquests ecosistemes, estarà influenciat en gran part per les tendències que marqui el mateix desenvolupament humà: Necessitarem plantar més arbres? Espècies més sostenibles? Serà necessari pensar en un hort ecològic que ens permeti ser autosuficients? L’escassetat de l’aigua ens farà replantejar-ho tot?
Sense cap dubte, un espai verd ben aprofitat és un oasi de vida i de relaxació en contacte amb la naturalesa.
Ara que ja coneixes les principals diferències entre jardineria i paisatgisme mai no podràs confondre aquests dos conceptes. Oi?
